ÍNDEX
INFO GENERAL 2
SINOPSI 3
FITXA ARTÍSTICA 3
FITXA TÈCNICA 4
Plànol 5
DOSSIER PEDAGÒGIC 6
L’espectacle 6
L’escenografia 6
Els contes i els poemes 7
Objectius i continguts pedagògics 8
SOBRE ELS INTEGRANTS 9
Ruth Rodríguez Queralt 9
Marc Egea i Ger 10
IMATGES DE L’ESPECTACLE 12
IMATGES PROMOCIÓ 14
Flyer 14
Cartell 15
Logo Tururuth 16
INFO GENERAL
Espectacle de TATRE D’OMBRES I MÚSICA EN DIRECTE
Edat recomanada per a funcions familiars: a partir de 2 anys
Edat recomanada per a funcions escolars: a partir de 3 anys
Durada de l’espectacle: 35’
Número d’actors: 2
Número de músics: 1
Número de tècnics: 1
Número de persones en gira: 3
Espectacle de de sala
Temps aproximat de muntatge: 2h 30 min.
Temps aproximat de desmuntatge: 2h
Mesures òptimes de l’escenari: 6m ample x 4m fons x 3m alçada
Data d’estrena: 10/12/2023 —Casal l’Aliança Mataró, Catalunya
Gestió de l’actuació: Ruth Rodríguez Queralt | +34 692810335 |
tururuth@gmail.com
CAIXET: 1500 EUROS
PROGRAMA.CAT EXP: K0601U0011/70305
SINOPSI
Contes del Cel i la Lluna és un espectacle on conflueixen la saviesa dels contes, la bellesa de la poesia, la màgia del teatre d’ombres i la calidesa de la música en directe.
Una lluna, dos contes, tres poemes i un grapat de cançons representades amb escenes de llums i colors que captivaran a petits i grans. En el primer conte els animals de la selva treballaran plegats per tal d’arribar fins a la lluna i saber quin gust que fa. En el segon conte una nena que travessa el bosc amb el seu fanalet ens farà viure una aventura plena de somnis i màgia. I els poemes de la Joana Raspall, la Fina Girbés i la Guillermina Motta ens acostaran al cel infinit per descobrir alguns dels misteris de la lluna bruna i les estrelles.
Un espectacle on la repetició i les escenes visuals permeten als més petits seguir amb facilitat el fil conductor dels contes. Un altre ingredient clau és la música en directe amb una selecció d’instruments molt singular i unes melodies que desperten tots els sentits.
FITXA ARTÍSTICA
Autoria: Ruth Rodríguez Queralt
Creació musical: Marc Egea i Ger
Disseny de llums: Eduard Mauri Obradors.
Disseny escenogràfic: Ruth Rodríguez Queralt
Disseny titelles: Ana Sánchez i Ruth R. Queralt.
Il·lustracions: Lali Pantone i Ana Sánchez.
Actors a escena:
Ruth Rodríguez Queralt: narració i titelles d’ombres.
Marc Egea i Ger: Música i veu.
Tècnic de llums: Eduard Mauri Obradors.
FITXA TÈCNICA
ESPAI ESCÈNIC
Escenari mínim : 5x4m
Escala a boca de l’escenari per accedir a platea
Llum de sala regulada des de la cabina
Presa de corrent a l’escenari darrera i al costat R
SO
Equip de so adient a l’espai
2 Monitors a l’escenari amb dues línies diferents ( s’adjunta plano)
Microfonia: 2 micròfon de diadema ( músic i narradora)
2 D.I.(músic)
2 micròfon d’ambient amb peu (músic)
LLUMS (s’adjunta plano)
12CH DIMMER
Frontal 6 P.C. o Retalls 1Kw
Cenital contra 4 PC 1Kw + 1Retall 1Kw
Línia regulada a darrera escenari: 1 Retall o 1 P.C. amb peana.
TEMPS DE MUNTATGE : 2:30h
TEMPS DE DESMUTATGE: 2h
Vehicle de la cia; Renault Màster.
Altres: AIGÜES.
PLÀNOL ESCENA
DOSSIER PEDAGÒGIC
Si sou escola i/o voleu treballar l’espectacle amb les/els infants us oferim una guia de recursos que podeu demanar en contractar l’actuació.
L’espectacle
Contes del Cel i la Lluna és un viatge carregat de significat i valors en què es combinen poemes d’autores catalanes, contes d’autor, cançons populars i de creació pròpia
És un espectacle amb una gran capacitat de sensibilitzar i emocionar tot aquell que ho mira, que permet diferents lectures depenent de l’edat de l’espectador i que conté un llenguatge senzill carregat de significat.
La fusió de professionals de diferents disciplines artístiques ens permet crear un espectacle de creació pròpia acurat i de qualitat que combina narració, teatre d’ombres i música en directe. La música i la il·luminació tenen una gran rellevància, ja que es posa en valor el seu gran poder de sensibilització.
La combinació dels diferents recursos escènics té com a resultat un espectacle dinàmic que gràcies als estímuls visuals i sonors, i a la interacció amb el públic captiva l’atenció dels més petits durant tota la representació. La reiteració en els diàlegs i la senzillesa de vocabulari fan que les/els infants puguin seguir molt bé el fil de la història, alhora que els hi permet repetir els missatges que cada personatge vol comunicar.
El punt de partida és la capacitat de transformació de la lluna que meravella grans i petits. Així, els poemes i contes giren entorn de les diferents fases de la lluna per posar de manifest valors universals essencials per a una bona convivència, així com les pors i sentiments més properes als infants.
Aquest espectacle vol meravellar el públic acostant-nos a la màgia de la natura experimentant l’alegria, l’expectació i el misteri del món que ens envolta, així com el nostre propi món interior perquè tal com deia Rachel Carson “Els anys de la infància son el temps per a preparar la terra. Una vegada han sorgit les emocions, el sentit de la bellesa, l’entusiasme per allò nou i allò desconegut, la sensació de simpatia, compassió, admiració o amor, llavors desitgem el coneixement sobre l’objecte de la nostra commoció”.
Escenografia
L’escenografia fuig de construccions complexes o carregades d’elements innecessaris. Amb la projecció d’imatges sobre una única pantalla s’aconsegueix transportar el públic a gran varietat d’espais, alhora que permet fusionar la realitat amb el món oníric de les ombres.
Els contes i poemes
Els poemes de la Joana Raspall (La lluna), la Fina Girbés (Les estrelles) i la Guillermina Motta (Cuca de llum), d’una gran bellesa, ens acosten al misteri de la lluna, la màgia del cel i la contemplació dels éssers de la natura tant petits com les cuques de llum o tant grans com les estrelles. Una proposta ideal d’activitat amb les/els infants seria llegir i comentar els poemes, fins i tot es poden aprendre els seus versos o bé en forma de cançons, tant abans com després de l’espectacle.
El primer conte és una versió del títol “De què fa gust la lluna”(Michael Grejniec), un llibre tan saborós i rodó com la lluna. És un conte de repetició que permet fer un treball d’adquisició de vocabulari i memorització. A més és una eina ideal per desenvolupar un projecte transversal de creació en ombres o representació teatral tot treballant els animals de la selva i/o els cicles de la lluna. Algunes idees per treballar a l’aula son:
-Teatralització del conte.
-Creació de màscares dels animals.
-Creació de titelles i representació en teatre d’ombres.
El segon conte és una versió molt singular del conte de pedagogia Waldorf “La nena del Fanalet”. De la mateixa manera que el primer conte, aquest ens permet treballar els cicles de la lluna i el contacte amb la natura, l’estudi dels seus animals (adaptats a la nostra fauna) i és, sobretot, un pretext per treballar diferents emocions com: la por, l’entusiasme, la perseverança i l’empatia, entre d’altres.
També trobem una versió en forma de poema sobre la llegenda de “Les dones d’aigua”. Aquest relat és ideal per treballar la mitologia catalana. Parla de les nimfes, figura femenina que viu als torrents, salts d’aigua i gorgs del nostre entorn. Ens acosta als éssers màgics i ens permet treballar l’amor per la natura, així com la necessitat de tenir cura dels boscos.
Il.lustració de Lali Pantone
Objectius i continguts pedagògics
Conceptes
• Els contes i els seus personatges.
• Valors: cooperació, autoestima, respecte.
• La por i la valentia.
• La contemplació.
• L’amor.
• Els instruments: la viola de roda, timple canari, flabiol i tambor.
• Els animals de la sabana i els animals del bosc.
• Els cicles de la lluna.
Procediments
• Observar i estar atent pel que passa a escena.
• Ordenar i explicar les seqüències d’una narració.
• Comprendre la història.
• Reconèixer els diferents personatges.
• Repetició del missatge que comunica cada personatge.
• Expressar verbalment sentiments, emocions i reaccions.
• Identificació amb els personatges de l’obra.
• Reconèixer instruments.
• Aprendre les cançons de l’espectacle: La lluna, La lluna la pruna, La cuca de llum.
• Aprendre els poemes o fragments: Lluna plena, Les estrelles, La cuca de llum.
Actituds
• Interès en seguir la història que s’explica.
• Esforç en l’escolta activa i l’atenció.
• Consciència de les pròpies capacitats.
• Respecte per les companyes i les artistes.
SOBRE ELS INTEGRANTS
RUTH RODRÍGUEZ QUERALT
Nascuda a Badalona el 1978, ja de ben petita sentia fascinació pel món dels contes, demanava que m’expliquessin històries constantment i des de que tinc ús de raó he narrat contes i inventat històries.
Ha treballat com educadora tant en l’àmbit reglat com en educació en el lleure durant més de 15 anys, on he pogut explorar un gran ventall de possibilitats del conte i el teatre com a recurs pedagògic i com a treball soci-afectiu.
Aprenc l’ofici de Narradora Oral de manera autodidacta i de l’experiència pròpia, viatjo a diferents països on recopilo contes tradicionals i de tradició oral. Una vegada començada la carrera professional rebo gran varietat de cursos: Veu, Dramatització d’ombres i titelles (Toni Rumbau), Creació i Manipulació d’Ombres (La Puntual ), Clown.
Visc a Anglaterra del 2003 al 2007 on treballo a diferents llars d’infants. Experiència significativa, ja que és aquesta la que ajuda a re-direccionar la meva professió. L’any 2007 torno a Catalunya i creo la meva pròpia companyia: Tururuth. L'any 2009 incorporo el Teatre d’Ombres a les narracions. Aquest mateix any rebo una beca de la Generalitat per portar a terme un “Projecte d’Intercanvi Cultural” a Finlàndia on tenen una gran rellevància els Contes Tradicionals.
Al 2011 començo la feina d’animadora sociocultural (TASOC) al Centre Socisanitari de l’Hospital del Mar- Forum en un “Projecte d’Animació Estimulativa amb persones Depenents” (taller de Contes i Memòries, entre d’altres) i a partir del 2012 també en el dispositiu de Salut Mental començant amb taller d’expressions, seguidament de teatre i des del 2014 fins al 2024 de teatre terapèutic (Màster de Teatre Terapèutic amb base Gestalt al Institut Integratiu de Barcelona).
La feina d’animadora sociocultural a l’hospital la combino amb les arts escèniques: treballo com a Narradora Oral, àmbit en el que també incorporo el Teatre d’Ombres; imparteixo tallers de Teatre d’Ombres com a recurs pedagògic per a estudiants de CFGS d’Educació Infantil, Animació Sociocultural i Integració Social; realitzo tallers de teatre d’ombres a escoles d’infantil i instituts de secundaria.
Actualment continuo treballant en diferents àmbits professionals combinant contes, espectacles d’ombres, tallers a centres educatius i culturals i esporàdicament formacions d’adults en aquests àmbits. També treballo com a Terapèuta del Teatre des del 2023 a l’Hospital de Dia de Salut Mental per a Adults de Badalona.
Continuo fent formacions tant en àmbits artístics, com pedagògics i terapèutics: recentment (2024): Curs d’ombres i llum amb Teatre de la Llum i Ombres (València) i Art Terèpia amb la Mercè Framis al MIT. També he estudiat Pedagogia Verda amb la Heike Freire (Montnegre).
MARC EGEA I GER, Barcelona, 1973
A l’edat de vuit anys inicia estudis de solfeig i flabiol. Llicenciat en filosofia per la Universitat Central de Barcelona (1997). Com a instrumentista, a partir de 1996 s’especialitza en la viola de roda. Assisteix a dos cursets de organitzats per la Asociación Ibérica de la Zanfona amb Gilles Chabenat (1997) i amb Valentin Clastrier (1999) i un organitzat pel Centre Artesà Tradicionàrius amb Pascal Lefeuvre (2001). Ha estudiat harmonia en una acadèmia privada. Ha estudiat duduk armeni a l'Associació Cultural Armènia de Barcelona (ACAB).
Inicia la seva carrera com a músic professional l’any 1992 amb el trio Músics de Safeu. Col·laborà com a intèrpret en enregistraments de diverses formacions i artistes internacionals del món de la música tradicional, ètnica i experimental. Fou membre fundador de diverses formacions de música tradicional, de riproposta o experimental. Ex-membre de El Pont d'Arcalís, un dels grups de folk més prestigiosos d’Europa, amb qui va enregistrar quatre CD’s. Ha estat músic en diverses ocasions per a grups de dansa. Ha treballat amb artistes com Paul Giger, Valentin Clastrier, Knut Vaage, Evan Parker, Agustí Fernandez, entre d’altres. Ha actuat en escenaris de tot el món.
Fou membre integrant de la “BiB” (Banda d’Improvisadors de Barcelona), que va publicar un disc amb el pianista Agustí Fernández (LA OLLA EXPRÉS, 2013). Fou membre fundador del quartet d’ethno-jazz “Kaulakau” (amb qui ha editat 4 CD’s titulats Bernoiver, Discmedi, 2008, In Fabula, Discmedi, 2010, guanyador del millor disc de folk de l’any 2010 per la revista Enderrock), Mare Uut, conjuntament amb la “Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona”, DISCMEDI, 2013 i Homo Kaulakensis,
DISCORDIAN RECORDS, 2014); de “Maram Trio”, amb Mariona Sagarra (veu) i Marina Albero (salteri), amb qui ha enregistrat el disc Sonos (AUTOPRODUCCIÓ, 2014). Ha format duet amb el pianista i teclista Peter Skuce, amb l’acordionista Cati Plana i amb el percussionista Mauricio Molina.
Actualment és membre integrant del projecte de jazz “Catalexi” dirigit pel pianista Servi Sirvent, que ha editat el disc “Catalexi” (AUTOPRODUCCIÓ, 2016). Forma duet amb la cantant Fátima Miranda amb el projecte “aCuerdas”. És director de la fanfàrria “Big Bang Valona de Sant Pol de Mar”, amb qui ha editat, juntament amb Anna
Maluquer, el disc Rau-rau (TINTA INVISIBLE, 2012). Forma part del trio “Dindùn”, amb Alessandra Patrucco (veu) i Angelo Conto (piano), amb qui ha enregistrat el disc Majin
(AUTOPRODUCCIÓ, 2014). Forma part del trio d’improvisació “As Três Ladeiras”, amb
Adele Madau (violí elèctric) i Eduard Altaba (contrabaix), amb qui ha enregistrat el disc
Secret Ingredients, (DISCORDIAN RECORDS, 2014). Col·labora en el “Trio Barroc del Cafè”, amb Joan Vives (flauta de bec), Mireia Ruiz (clave) i Daniel Regincós (violoncel barroc) interpretant música barroca francesa per viola de roda. Forma duet amb el tablista indi Rashmi Bhatt i duet amb el guitarrista Ángel Ontalva, amb qui va publicar el disc Sorginak (OCTOBERXART, 2013) i Pájaros en el Abismo (OCTOBERTXART, 2016). És membre fundador del quartet d’ethno-jazz “Alenky”, amb Manu Sabaté (gralla y clarinet baix), Joan Antoni Pich (violoncel) i Arnau Obiols (bateria), amb qui ha editat el disc Through The Looking-Glass (OCTOBERXART, 2016).
Fou, entre el novembre del 2002 i l’octubre del 2003, membre resident del Festival LEM de músiques contemporànies, el director del qual, Víctor Nubla, li confià una composició per a la Banda Municipal de Barcelona (estrenada el 31 d’octubre del 2003).
Ha treballat en el món de la dansa contemporània amb Alexis Eupierre, Àngels Margarit, Vika Kleiman i Isidre Rebenaque.
En el món de la poesia ha treballat amb els poetes i rapsodes Anna Maluquer, Enric Casasses, Salvador Giralt, Marina Oroza, entre molts d’altres. Ha format duet amb el rapsode i actor Marc Sampere "Marquet" amb l’espectacle Plantar cara a la vida, amb qui ha editat un llibre CD amb el mateix títol (3i4 EDICIONS, 2013).
Compositor de peces musicals per a obres teatrals (La disputa de l’ase i Senyor Gripau, Senyora Mort, dirigides per Albert Mestres). Compositor de músiques per a recitals poètico-teatrals: Les ratlles del món, músiques i lletres, amb el rapsode Francesc Ten, amb qui va editat un CD titulat Les ratlles del món (AUDIOVISUALS DE SARRIÀ, 2003); Sonets de Shakespeare per a viola de roda, actor i actriu (estrenat l’abril del 2004);
Coromines i els poetes (estrenat el novembre del 2005); Salvatge cor, d’Albert Roig (2002-2007); Salflorvatge, d’Ester Xargay (estrenat l’abril del 2011); Neus amb l'actriu Núria Navarro (estrenat el novembre del 2015).
Amb Peter Skuce, va composar de les músiques per al Museu Diocesà de Lleida (inaugurat el desembre del 2007).
Compositor d’obres per a cambra, banda simfònica, cobla, conjunt de metall, cor, etc.
Com a músic solista ha enregistrat els CD’s D'aquí, d'allà i de més enllà (TECNOSAGA,
2002), Melanocetus (PRODUCCIONES EFÍMERAS, 2005), Karagöz & Hacivat (PETXINA,
2005),
2005), Helionora Helionora (COSTELLAM, 2008), (COSTELLAM, 2008), Glimpse Glimpse (AUTOEDICIÓ, 2009), (AUTOEDICIÓ, 2009), Four Elements Four Elements
(AUTOEDICIÓ, 2011),
(AUTOEDICIÓ, 2011), Chuveirinho Chuveirinho (iTunes, 2011), (iTunes, 2011), Flower of Death Flower of Death (SEVERAL (SEVERAL RECORDS, 2011), RECORDS, 2011), Gulliver Gulliver (DISCORDIAN RECORDS, 2013), (DISCORDIAN RECORDS, 2013), Alba Alba (MODISTI, 2015), (MODISTI, 2015), African Tales African Tales (DISCORDIAN RECORDS, 2016). (DISCORDIAN RECORDS, 2016).
Dins el marc de la docència, ha treballat com a professor de viola de roda en el Centre Artesà Tradicionàrius i ha participat en els “Tallers Arrels” de la Generalitat de Catalunya ensenyant flabiol a nens. Ha escrit un mètode de viola de roda titulat Iniciació a la viola de roda (DINSIC, 2008). Actualment és professor de flabiol i tambor a l’Escola de Música d’Arenys de Mar, on també dirigeix la formació “Orquestrina Synerenca
IMATGES ESPECTACLE
IMATGES PROMO
FLYER
LOGO COMPANYIA
No hay comentarios:
Publicar un comentario